​Des de la Psicologia Gestàltica, a través del joc, el moviment, les narracions, les representacions, la creativitat, i altres tècniques els infants connecten amb les seves emocions i vivències. Les fan conscients, aprenen a reconèixer-les i a responsabilitzar-se, a canalitzar-les i a descobrir tot el seu potencial. D'aquesta manera, sorgeix l'empoderament per deixar-se ser i desenvolupar la seva personalitat d'una manera sana. Tenim clar que l' infant fa el que pot per obrir-se lloc, per a sobreviure. L’empenta vital és cap al creixement.

​

A travès del vincle terapèutic, s'estableix una relació comprensiva, sense judicis, pacient i confiada on les nenes i els nens troben l'oportunitat de resoldre conflictes i dificultats que estàn vivint.  

​

​

​

​

Pel que fa als adolescents i joves, tenim present que els referents, el context, els llocs i els espais de relació orienten la seva reflexió, la seva crisi,  també el seu compromís i la recerca de la seva identitat. Cal mirar-los de ben a prop, el camí cap a la identitat és molt particular de cadascú i  cal tenir en compte que el conflicte i la confrontació formen part de la relació adolescent-adult.

 

L’adolescent necessita l’adult proper, sense intromissió,  que estigui al seu costat, ben disponible i donant-lo seguretat. 

 

<<Es tracta d’acompanyar, de con-sentir, de pensar juntament amb l’infant, amb l’adolescent, d’acord amb les seves necessitats i les seves possibilitats, deixant la distància que el permeti pensar, valorar i actuar per ell mateix. >>

Pau Lòpez Vicente

​

​