Psicomotricitat
La pràctica psicomotriu és una disciplina que permet a l’infant viure el joc espontani com un procés d’asseguració, el qual és fonamental perquè està basat en el plaer d’actuar i el plaer de viure el joc.
A través del joc i de les seves accions l’infant posa de manifest el seu món interior, les seves pors, emocions i necessitats més profundes. Considerem que jugant, l'infant és capaç de ser creador i potenciar la seva personalitat amb total plenitud i llibertat, jugar és actuar i permet transformar el món en el que viu l'infant.
Així doncs, la psicomotricitat té com a objectiu la maduració psicològica de l’infant i el desenvolupament de la seva identitat, per mitjà de la via motriu, respectant la seva autenticitat i el seu ritme. És un tipus d’intervenció global que té en compte tots els aspectes que conformen la persona: aspecte afectiu, motor, cognitiu i social.
Què millorarem?
-
Coneixement de l’esquema corporal
-
L'autonomia
-
Aspectes relacionals
-
L'autoestima
-
L'identificació i l'expressió emocional
-
La comunicació i el desenvolupament del llenguatge
-
La consciència i el domini del propi cos
-
L'atenció i la concentració
-
El respecte a les normes i als límits
-
La ressolució de conflictes
<<Jo crec en l’infant,
Jo crec en la forma original de ser de l’infant.
Jo crec en l’educador que respecta aquesta originalitat i favoreix la seva evolució.
Creure en l’infant és, en primer lloc, oferir-lo afecte i tendresa
per tal de fer costat al seu sentiment de seguretat necessari per al
desenvolupament de totes les seves funcions >>
Bernard Aucouturier