Psicomotricitat

<<Jo crec en l’infant,

Jo crec en la forma original de ser de l’infant.

Jo crec en l’educador que respecta aquesta originalitat i favoreix la seva evolució.

Creure en l’infant és, en primer lloc, oferir-lo afecte i tendresa

per tal de fer costat al seu sentiment de seguretat necessari per al

desenvolupament de totes les seves funcions >>

​

Bernard Aucouturier

​

La pràctica psicomotriu és una disciplina que permet a l’infant viure el joc espontani com un procés d’asseguració, el qual és fonamental perquè està basat en el plaer d’actuar i el plaer de viure el joc.

A través del joc i de les seves accions l’infant posa de manifest el seu món interior, les seves pors, emocions i necessitats més profundes. Considerem que jugant, l'infant és capaç de ser creador i potenciar la seva personalitat amb total plenitud i llibertat, jugar és actuar i permet transformar el món en el que viu l'infant. 

​

Així doncs, la psicomotricitat té com a objectiu la maduració psicològica de l’infant i el desenvolupament de la seva identitat, per mitjà de la via motriu, respectant la seva autenticitat i el seu ritme. És un tipus d’intervenció global que té en compte tots els aspectes que conformen la persona: aspecte afectiu, motor, cognitiu i social.

​

​

A partir de la pràctica psicomotriu millorarem:

​

• Coneixement de l’esquema corporal

• L'autonomia

• Aspectes relacionals

• L'autoestima

• L'identificació i l'expressió emocional 

• La comunicació i el desenvolupament del llenguatge

• La consciència i el domini del propi cos

• L'atenció i la concentració

• El respecte a les normes i als límits 

• La ressolució de conflictes